Marina & Ot · El mètode dels sobresEl sobre que es va quedar buit
Una estoneta per llegir plegats
La Marina i l'Ot van posar els seus vint euros i tres sobres sobre la taula. En un van escriure «Berenars», en un altre «Museu de les Ciències» i en el tercer «Estalvi».
L'Eli els va ajudar a repartir els diners.
—Quatre euros per als berenars de dos dies —va dir la Marina, guardant dues monedes de dos euros al primer sobre.
Al segon hi van posar dotze euros per a les entrades del Museu de les Ciències.
—Tinc ganes d'anar-hi! —va dir l'Ot, tancant-lo.
—Quatre més dotze són setze —va calcular la Marina—. Ens queden quatre euros.
Els van guardar al tercer sobre.
—Aquests per estalviar per a uns cascos millors per anar en bicicleta al pumptrack —va dir la Marina.
—Per què no ho deixem tot junt? —va preguntar l'Ot.
—Perquè així veiem quant hem reservat per a cada pla —va respondre l'Eli—. Es diu mètode dels sobres.
El dilluns van comprar un berenar de dos euros. El dimecres en van comprar un altre, també de dos euros.
El divendres, l'Ot va agafar el sobre dels berenars.
—Anem a comprar alguna cosa al forn de pa?
El va obrir i va mirar a dins.
—No hi queda res!
La Marina es va acostar.
—Teníem quatre euros. En vam gastar dos dilluns i dos dimecres.
L'Ot va agafar el sobre del museu.
—Però aquí encara hi ha diners.
—Sí —va dir l'Eli—. Què passaria si els utilitzéssim per comprar un altre berenar?
La Marina va mirar el seu amic.
—Ens en quedarien menys per a les entrades del museu.
L'Ot va assenyalar el tercer sobre.
—I si agafem dos euros de l'estalvi?
—Llavors només ens en quedarien dos per als cascos —va respondre la Marina.
—Podem canviar el pla —va dir l'Eli—, però primer ho hem de decidir junts i entendre què deixem de guardar o de fer.
L'Ot va deixar els sobres sobre la taula.
—Jo vull anar al museu.
—I jo prefereixo mantenir els quatre euros estalviats per als cascos —va dir la Marina—. Què tenim per berenar a casa?
Van anar a la cuina. A la fruitera hi havia plàtans i al rebost van trobar civada i mel.
—Podem fer pancakes —va proposar l'Ot.
Per parlar després del conte:
Quina categoria perd diners quan els passes a una altra?
Què aprenen amb El sobre que es va quedar buit?
- El mètode dels sobres ajuda a organitzar els diners. Cada sobre conté els diners reservats per a una despesa o un objectiu.
- El repartiment s'ha d'ajustar als diners que tenim. La Marina i l'Ot distribueixen vint euros: quatre per a berenars, dotze per al museu i quatre per estalviar.
- Tenir diners no vol dir que estiguin disponibles per a qualsevol compra. Encara que el sobre dels berenars és buit, els altres contenen diners reservats per a les entrades i els cascos.
- Canviar el pla té conseqüències. Si utilitzen part de l'estalvi per a un altre berenar, tindran menys diners per als cascos.
- Estalviar a poc a poc ens acosta a un objectiu. Els quatre euros que guarden són un pas per comprar els cascos que volen.
- Podem buscar alternatives abans de gastar més. Decideixen preparar pancakes amb els ingredients que tenen a casa.
Preguntes que poden sorgir després del conte
Què és el mètode dels sobres?
És una manera d'organitzar els diners: els repartim en diferents sobres i hi escrivim per a què utilitzarem el contingut de cadascun.
Quants diners posen a cada sobre?
Quatre euros per als berenars de dos dies, dotze per a les entrades del Museu de les Ciències i quatre per estalviar per als cascos. En total, vint euros.
Per què no deixen tots els diners junts?
Perquè separar-los els ajuda a veure quant poden gastar en cada cosa i quant volen guardar.
Què passa quan un sobre es queda buit?
Que s'han acabat els diners que havíem reservat per a aquell apartat. Podem esperar, buscar una altra opció o revisar el repartiment.
Podem agafar diners d'un altre sobre?
Sí, però abans cal pensar què canvia. Si agafem diners del museu, ens en poden faltar per a les entrades; si els traiem de l'estalvi, en tindrem menys per als cascos.
El sobre d'estalvi ha de ser per a una compra concreta?
No. Podem estalviar per a una cosa que volem comprar, com els cascos, o guardar diners per a una necessitat que pugui sorgir més endavant.
Preparar el berenar a casa no costa diners?
Els ingredients també costen diners, però ja els havien comprat i els tenien a casa. Utilitzar-los els permet preparar el berenar sense fer una altra compra aquell dia.