Marina & Ot · Els dinersUna pedra no compra pa
Una estoneta per llegir plegats
Després de passar tot el dia a l'escola, la Marina i l'Ot tenien la panxa buida. Van entrar amb l'Eli, la mare de l'Ot, al forn de pa de la Júlia.
Quina bona olor! Hi havia pans, galetes i una safata de croissants dauradets.
—Jo vull aquest! —va dir l'Ot, enganxant el nas al vidre.
—I jo un altre! —va afegir la Marina.
—Júlia, ens poses dos croissants? Un per a cadascú —va demanar l'Eli—. Quant costen?
—Un euro amb cinquanta cèntims cadascun. Tots dos són tres euros.
L'Ot va remenar la butxaca i en va treure una pedra brillant.
—Jo pago! Mira, Júlia, aquesta és de les boniques.
La Júlia va somriure.
—És preciosa, Ot, però els croissants costen tres euros.
L'Ot va mirar la mare.
—Per què no puc pagar amb la meva pedra?
—Perquè per pagar necessitem alguna cosa que l'altra persona accepti. Fa molt de temps, i també avui, algunes persones intercanviaven coses. Això es diu bescanvi.
—Com quan intercanvio un cromo amb la Marina?
—Exacte! Però tots dos heu de voler el canvi. També hi va haver llocs on s'utilitzaven pedres especials com a diners, perquè la gent havia acordat acceptar-les.
—Doncs aquesta és molt especial! —va insistir l'Ot.
—Per a tu sí —va dir l'Eli—. Però aquí la Júlia cobra en euros. Amb aquests pot comprar farina i preparar més coses bones.
L'Eli va pagar i la Júlia els va donar els croissants.
L'Ot va guardar la pedra i va fer una bona mossegada.
—Llavors, la pedra es queda amb mi… i el croissant també!
Per parlar després del conte:
Per què és més fàcil comprar utilitzant alguna cosa que moltes persones accepten?
Què aprenen amb Una pedra no compra pa?
- Els diners serveixen per comprar i pagar. La Júlia accepta euros a canvi dels seus croissants.
- Les coses tenen un preu. Cada croissant costa 1,50 €; comprar-ne dos costa 3 €.
- El bescanvi consisteix a intercanviar. Com quan intercanviem cromos: totes dues persones hi han d'estar d'acord.
- Una cosa pot ser especial per a tu i no servir per pagar. L'Ot s'estima molt la seva pedra, però la Júlia no l'accepta com a diners.
- Els diners permeten continuar treballant. Amb els euros que rep, la Júlia pot comprar farina i preparar més pans i croissants.
Preguntes que poden sorgir després del conte
Per què la Júlia no vol la pedra si és tan bonica?
Perquè la Júlia ven els croissants a canvi d'euros. La pedra pot ser preciosa, però no li serveix per pagar la farina.
Qualsevol pedra servia com a diners antigament?
No. En alguns llocs s'utilitzaven pedres especials que la gent havia acordat acceptar. No valia qualsevol pedra trobada pel camí.
Jo puc fer un bescanvi?
Sí! Per exemple, pots intercanviar un cromo per un altre. Però totes dues persones han de voler l'intercanvi.
Qui decideix quant costa el croissant?
La Júlia posa el preu. Per fer-ho, té en compte el que necessita per preparar-lo, la seva feina i les despeses del forn de pa.
I si paguem amb una targeta o amb el mòbil?
També estem pagant amb diners. En lloc de donar monedes o bitllets, utilitzem diners que tenim en un compte.
La Júlia es queda tots els diners que rep?
No tots. Una part els necessita per comprar ingredients i pagar les despeses del forn de pa. El que queda després de pagar aquestes despeses és el que guanya.